El model polític català del postfranquisme fou definit per personalitats com Jordi Pujol. Durant vint-i-tres anys com a president, el convergent va encapçalar la reconstrucció de l'autogovern i en la seva primera legislatura, el Parlament va aprovar lleis cabdals com la de la Normalització Lingüística. També va determinar l'organització territorial de Catalunya, mentre que l'estat del benestar va patir un infrafinançament. Tot plegat s'ha recollit en una conferència, que En Comú l'Escala ha organitzat al Casal dels Jubilats, per tal d'analitzar objectivament "el pujolisme".

La doctora en història i graduada en ciències polítiques, Paola Lo Cascio ha dirigit la conferència titulada "El pujolisme: la construcció d'un país?". La italiana, que alhora ha publicat el llibre "Nacionalisme i autogovern" (Editorial Afers), ha desgranat el mandat nacionalista del convergent, a més d'explicar com l'imaginari col·lectiu de "pare fundador de la pàtria" desemboca l'estiu del 2014 en la confessió d'haver amagat a hisenda diners a l'estranger. 

L'any 2003 el tripartit presidit per Pasqual Maragall va posar el punt final al govern de CiU capitanejat per Jordi Pujol. Onze anys després, el jutjat número 31 de Barcelona imputa l'expresident, la seva dona Marta Ferrusola i tres fills per frau fiscal i blanqueig de capital. Actualment, el cas es jutja a l'Audiència Nacional, però Jordi Pujol no compareix al judici després d'informes mèdics que concloïen que pateix un deteriorament cognitiu greu.