La comercialització del peix salt
El Museu de l'Anxova i la Sal de l'Escala acull una nova edició de les Jornades dels Centres d'Estudis Escalencs, en aquesta ocasió dedicades a la salaó del peix. El primer convidat va ser Joan Portet, President de la confraria del bacallà de Santa Maria del Mar.
El Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala va acollir divendres unes noves Jornades dels Centres d'Estudis Escalencs, enguany celebrades més tard a causa de la seva coincidència amb les eleccions municipals. L'edició d'enguany gira entorn a la salaó del peix, per això el primer convidat va ser Joan Portet, President de la confraria del bacallà de Santa Maria del Mar i comerciant del peix salat. La presentació de l'acte va anar a cà rrec de Martà Guinart, regidor de patrimoni històric i cultural qui estrenava el cà rrec amb aquest acte i aixà ho va explicar al públic.
L'acompanyaven a la taula de presentació, el president dels Anxovers de l'Escala, Martà Callol i Miquel Didac Piñero del Centre d'estudis escalencs i encarregat de fer la presentació del convidat. Tot seguit prenia la paraula Portet qui oferia una conferència lligada a l'evolució del consum del bacallà i la comercialització del peix salt a llarg del temps. Per això era fonamental començant explicant l'evolució del bacallà i la seva resistència.
{{ tall
-- Joan Portet President de la confraria del bacallà de Santa Maria del Mar }}
Portet va descriure els mètodes de captura del bacallà , la seva conservació, la seva comercialització i la seva evolució dins el mercat fins a arribar als mètodes de conservació actuals molt diferent dels tradicionals que provoquen una condensació dels greixos que li dóna la caracterÃstica textura melosa a la seva carn. Per això el bacallà igual que l'anxova són considerats els pernils del mar dins el món de la gastronomia, una categoria guanyada sobretot pels efectes que té la sal en ells.
Joan Portet, acabava fent un repà s a la seva famÃlia dedicada des de sempre al món de la salaó de bacallà . De les tècniques per tallar el peix i del consum, tot recordant que abans el bacallà era menjar de pobre i ara ho és dels rics. Aixà mateix l'evolució humana del consumidor, el qual ja no té temps de desespinar-lo i netejar-lo, per aquesta mateixa raó cada cop es ven més bacallà ja dessalat que la versió que cal remullar a casa.
