I per cloure el cap de setmana, ens n’anirem a La Jonquera on, diumenge, es celebra un nou concert del Fem Música – festival d’hivern de música i natura de l’Empordà, amb alumnes de les escoles de música de la comarca. En aquesta ocasió, concert de solistes completat amb visita guiada al Museu de l’Exili.El concert de diumenge serà protagonitzat en bona part per alumnes de piano, si bé també hi intervindran violoncelistes i flautistes. Es farà als porxos de Can Laporta de La Jonquera a dos quarts de dotze. De la quinzena d’intèrprets que hi participaran, tres d’ells són de l’Escala: l’Andreu Roman, que interpretarà l’estudi número 2 de Heller; l’Ernest Jorba, que a quatre mans amb Carme Almirall tocaran El rock dels amics, de Jordi Azagra; i la Sílvia Trayter, que interpretarà la Gymnopedia número 1 del francès Erik Satie. Aquest mes de gener es compleixen 75 anys de la fi de la Guerra Civil. Sense anar més lluny, ahir commemoràvem el tràgic bombardeig que va patir l’Escala el gener del 39. Un punt calent en aquell final de la guerra en va ser la frontera amb França. A La Jonquera van veure desfilar milers i milers d’homes i dones que fugien a l’exili temerosos de les repressàlies dels guanyadors d’aquell enfrontament. A la Jonquera hi ha el Museu Memorial de l’Exili. I el seu director, Jordi Font, ha fet un article titulat “Música i exili” per al concert de diumenge. Article on repassa el fre que va suposar la dictadura franquista per a l’evolució de la modernitat musical. “La llista de músics exiliats va ser quantiosa –explica Font en aquest article- però el que va perjudicar més al país fou el nivell qualitatiu d’aquests homes i dones (...) –i conclou- Un país avançat no es pot permetre el luxe de negligir una part essencial de la seva fesomia cultural. En aquest sentit, sens dubte, n’és una d’elles”. El concert de diumenge comença a dos quarts de dotze. Com en les altres cites del cicle, després hi ha una activitat cultural que, en aquesta ocasió serà una visita al Museu de l’Exili, a la una. Una bona ocasió de prendre consciència de tot allò que es va perdre ara fa just setanta-cinc anys. Consciència per posar cadascú, en la mesura de les seves possibilitats, perquè mai més torni a repetir-se.