Demà es compleixen 75 anys des del bombardeig de l’Escala on hi van perdre la vida 15 persones. La Guerra Civil havia quasi acabat i l’aviació feixista bombardejava la fugida de la població civil cap a França.
Corrien els últims compassos d'aquella guerra malanomenada "civil". Des de la desfeta republicana al front de l'Ebre a mitjans de novembre del 38, la victòria franquista era només qüestió de temps. A finals d'any i especialment en les primeres setmanes del 39 milers i milers de republicans emprengueren el camí de l'exili. Les tropes franquistes apretaven cap al nord i intentaven dificultar al màxim la fugida cap a França. En aquest context caldria entendre el bombardeig de l'Escala. Rafel Bruguera, en un full d'història local editat ara fa cinc anys, en el setantè aniversari del final d'aquella guerra, explicava a què podria haver estat degut:
Sigui per un motiu o altre, el bombardeig va ser terrorífic, deixant un impacte brutal, amb 15 morts civils, desenes de ferits i la població en ple absolutament aterrida. D'allò demà en farà setanta-cinc anys. El mateix Rafel Bruguera la qualifica, encara avui com un dels episodis més tristos de la història de l'Escala:
L'efemèrides es commemorarà amb un acte simbòlic, demà al vespre, al davant al monument memorial que hi ha a la ronda del Pedró, a les vuit. Ofrena floral en record a les víctimes del bombardeig del 1939, organitzat per ICV de l'Escala. Àngel Rodríguez, portaveu d'aquesta formació a l'Ajuntament:
L'impacte d'un bombardeig com el d'ara fa setanta-cinc anys han quedat gravat a la memòria col·lectiva dels escalencs. Fins i tot el cantautor local Josep Tero en va fer en el seu dia la cançó "A vint-i-tres de gener, que clou aquesta crònica.