Pros i contres del Parc Eòlic Tramuntana, a debat
Promotors del parc eòlic i plataforma antiparc, d'acord en demanar l'arbitratge de l'Observatori Català del Paisatge a l'hora de valorar l'impacte d'aquesta institució. Aqeust va ser l'únic punt de consens en un debat organitzat per la Càtedra de Geogrifa i Pensament Territorial de la UdG.
El seminari "Paisatges salvalts, paisatges per salvar" sobre la transició energètica va omplir la sala del Museu de l'Anxova i de la Sal amb el debat sobre el Parc Eòlic Marí Tramuntana. Moderat per Jaume Feliu, membre del grup de recerca Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental, va comptar amb participació de Raquel Juan, enginyera del projecte; i de Jordi Ponsjoan, vice-president de la Plataforma anti macro parc eòlic.
Al debat, la portaveu dels promotors va presentar el projecte com una oportunitat per a la sostenibilitat de l'Empordà i demarcació de Girona. Una instal·lació dimensioana per a 33 aerogeneradors flotants de 261 metres d'alçada, instal·lats a una distància de 14 quilòmetres de la costa de l'Estartit i del cap de Creus i a 24 quilòmetres del litoral de sant Pere Pescador, on s'hi instal·laria la subestació de rebuda del cable submarí soterrat per redirigir l'energia cap a la subestació de Santa Llogaia. El parc generaria una potència de 500 MW, equivalent al 45% del consum de tota la demarcació de Girona, i un estalvi de 21 milions de tones de CO2. Per a la portaveu del parc l'energia eòlica serà clau per assolir els objectius de transició energètica cap a fonts renovables i prescindir dels combustibles fòssils.
Un projecte al qual s'hi enfronta la Plataforma anti macroparc eòlic Tramuntana, que agrupa tots els ajuntaments dels municipis del litoral més proper, així com agrupacions del sector primari, sector turístic i bona parc dels sectors econòmics de l'Empordà. La plataforma qüestiona temes com la dimensió d'aquesta macroinstal·lació, es pregunta per la durabilitat i flotabilitat d'aquests molins, la proximitat a la costa i especialment l'impacte visual que generaran a l'horitzó de la costa empordanesa. I tenen, entre cella i cella, que el govern de la Generalitat encarregui un informe neutral sobre l'impacte del parc a l'Observatori Català del Paisatge.
L'oportunitat de l'informe de l'Observatori del Paisatge va ser un dels punts d'encontre d'ambdues parts.
Tot i les dimensions del parc Tramuntana, aquest no evitarà la construcció d'altres instal·lacions.
Des de la Plataforma es va voler anar més lluny del concepte de transició energètica, per carregar dur contra el que es considera una gran operació econòmica.
Preguntats sobre un hipotètic futur descarbonitzat, des del parc s'opinava que les noves generacions acabaran entenent la necessitat d'aerogeneradors com els proposats al parc Tramuntana, mentre la plataforma insistia en la necessitat d'equipaments de dimensions menors i proporcionats amb el territori.
El debat de dissabte, que va omplir la sala d'actes del Museu de l'Anxova i de la Sal formava part del seminari "Paisatges salvats, paisatges per salvar", iniciat divendres amb diverses ponències sobre l'emergència climàtica, energies renovables i sobre el model espanyol de transició energètica. Dissabte va passar per trepitjar punts calents del territoric om Sant Climent Sescebes, per parlar dels parc eòlics del massís de l'Albera; i per Rupià, on van parlar de les primeres comunitats energètiques locals. Entremig, van aturar-se a l'Escala, on es va debatre sobre el Parc Tramuntana. Era el primer debat on s'encaraven, sense més participants exteriors, els promotors del parc i la plataforma que aglutina els opositors.Avui n'hem fet un simple tastet. En pocs dies, l'enregistrament íntegre del debat s'emetrà, dimecres de la setmana vinent, 1 de desembre, dins l'espai de conferències de Canal 10 Empordà.
