A través dels ulls d’en Drus, un infant fantasiós i creatiu, vivim en primera persona els anys de postguerra a Ciutadella, concretament les dècades dels anys 50 i 60. Tanmateix, és curiós que sigui mitjançant els detalls que el protagonista ens dóna, i no el relat de les seves experiències, que sabem que estem a l’època de la postguerra. Per exemple, som conscients de l’escassetat d’aliments quan explica que els capellans només mengen coliflor, o quan descriu l’estat de l’escola o els modestos habitatges de la majoria dels seus amics. Així doncs, aquesta no és una novel·la que narra les penúries de la postguerra, sinó que és el relat de les experiències vitals d’en Drus i la seva colla d’amics.