Resultats molt destacats de les excavacions a Vilanera
La campanya d’excavacions arqueològiques a la necròpolis de Vilanera a l'Escala posa al descobert disset noves estructures funeràries del Bronze Final i la primera edat del Ferro. Els resultats permeten ampliar el coneixement sobre l’ús de l’àrea funerària de Vilanera en aquests períodes
Els treballs arqueològics realitzats a Vilanera s’han centrat en un espai d’aquesta necròpolis on s’han localitzat tres noves tombes de cremació corresponents al període del Bronze Final, i fins a catorze fosses amb dipòsits funeraris de la primera edat del Ferro. A les tombes s'hi han trobat únicament una urna ceràmica amb les restes de la cremació.A les fosses hi havia estat dipositada l’urna que conté les restes humanes cremades, juntament amb un nombre variable d’altres peces ceràmiques, situades a tot vol, que l’acompanyaven. Els resultats permeten ampliar el coneixement sobre l’ús de l’àrea funerària de Vilanera en aquests períodes i contribueixen a destacar la importància del jaciment per reconstruir l’evolució del poblament d’aquest territori, amb anterioritat a la creació de l’enclavament grec d’Empúries.Els treballs arqueològics, impulsats pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de l’Escala, s’han centrat a l’anomenat sector 3, en el límit sud del turó.Les excavacions al jaciment , van ser represes l’any 2016, una vegada que aquest turó, situat a l’oest del terme municipal de l’Escala, així com l’àrea adjacent, varen ser declarats com a Espai de Protecció Arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat.La primera campanya va centrar els seus esforços sobretot en l’excavació del gran túmul que protegia diverses inhumacions i una estructura megalítica central, que es va poder adscriure a un primer període d’ús funerari d’aquesta zona durant el Neolític mig. Els treballs portats a terme durant el passat mes de setembre han prioritzat l’objectiu de continuar la excavació de la important necròpolis de cremació que, segles més tard, durant el Bronze Final i els inicis de l’edat del Ferro, es va estendre als peus del turó i que ja havia estat posada en evidència arran de les anteriors intervencions arqueològiques realitzades els anys 1999 i 2000. Els resultats de les noves excavacions efectuades enguany han estat molt rellevants.Es confirma, doncs, que estem davant d’un espai amb una llarga tradició funerària, que començaria la seva ocupació durant el Neolític, pels voltants del 4500 aC, i que va ser reutilitzat, després d’un llarg període d’abandonament, des dels inicis del primer mil•lenni aC i fins a poc temps abans de l’establiment colonial grec d’Empòrion en el segle VI aC.Els treballs d’excavació s’han portat a terme per part d’un equip d’arqueòlegs dirigit per Dolors Codina, amb la participació de Francesca Pullia, Gerad Prados i Rosa M. Amigo, i ha pogut comptar amb l’ajut d’una trentena d’estudiants provinents de diverses universitats peninsulars i italianes, juntament amb la col•laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
