Xavier Baladia ha sabut imprimir caràcter a aquestes pàgines que són evocadores i suggestives però també políticament estimulants. Amb una gràcia i tendresa infinites aquesta obra no és només un cant d'amor i admiració a un home, sinó també la defensa abrandada d'un món que ja no existeix però que encara avui, és una manera genuïna i europea de ser català.